• Català
  • Español
  • El dilluns dia 5 de juliol em van posar la segona dosi de la vacuna. Al principi de la campanya era reticent;  no perquè sigui una persona anti-vaccines,  la meva filla, excepte la del papil·loma, les porta totes i algunes més que ni tan sols entraven en el pla de vacunació infantil.

    La meva reticència tenia més a veure amb la manera com s’havia gestionat el tema de la pandèmia primer, i el de les vacunes més tard. Val a dir que en el meu canvi de parer, també te molt a veure la “pressió” de l’entorn. Família, conegudes i amigues no mostraven cap mena de contradicció quant a posar-la i m’encoratjaven a fer-ho.

    Ja se sap que les persones tendim a justificar els nostres actes i vaig començar a cercar una justificació racional pel meu sí. En vaig trobar unes quantes però apuntaré quatre, que son les que tenen un pes més significatiu en la meva decisió.

    La primera, la situació de totes les persones treballadores de l’afeblit sistema sanitari públic. Una sanitat que ha hagut de suportar una càrrega laboral, psicològica i personal impossible d’allargar-se en el temps. És, sota el meu punt de vista, responsabilitat de l’Estat i dels governs cada una de les morts per COVID de les sanitàries. És responsabilitat dels patrons la protecció de les seves treballadores i dotar d’equips necessaris pel desenvolupament de la seva feina sense haver-se de jugar la vida. Les autoritats responsables van enviar a les trinxeres a tot un col·lectiu sense dotació adequada per fer front al que s’estava vivint. Això no vull oblidar-ho.

    La segona, la meva filla s’haurà de vacunar abans de l’inici de curs, per tant no deixaré que l’inoculin res a ella i negar-me a fer-ho jo.

    En tercer lloc, la solidaritat. Les persones ancianes han estat les primeres en rebre-la i pràcticament tota aquesta franja de més grans de setanta se l’han posat. Son generacions que, en la major part dels casos, han tingut una vida difícil. Postguerra, dictadura, migracions, adaptacions a un munt de canvis que els ha enganxat ja a l’edat adulta. Reconec que tot això els ha fet d’una altra pasta. Admeten i s’adapten a les situacions de manera més natural i sense dramatitzar gaire. Aleshores, si tothom s’està vacunant, per què jo vull exercir el privilegi de no fer-ho? Soc una persona crítica amb el sistema, amb la gestió d’allò públic i amb el model i els valors de la societat que ens volen cada dia més empanades i sense capacitat de pensament propi. Penso que ens volen manipulables i aquesta era una de les meves reticències, la sensació de manipulació; però, qui soc jo per permetre’m no incloure’m en el gruix de la població, en el tema vaccines?

    I per acabar, el maleit passaport sanitari que ens el demanaran per viatjar i en altres situacions. Encara que no ho faci, això de viatjar, a curt i mitjà termini tenir les vacunes posades ens pot facilitar la mobilitat del tipus que sigui.

    El darrers esdeveniments multitudinaris i l’apertura dels locals d’oci freqüentats bàsicament per joves que, encara per edat, no han estat vacunades, han disparat novament els casos de COVID.

    El cert és que desconec si la vacuna és o no efectiva; però sembla ser que la incidència actual demostra una certa efectivitat i que els col·lectius vacunats estan sent els menys afectats en el que ja es coneix com la cinquena onada.

    Tots aquest raonaments auto-justificatius, no m’esboiren la crítica a la gestió i compra de les vaccines. Les autoritzacions que s’han fet des de la UE ha estat una vergonya en quant que han estat els interessos econòmics els que han primat a l’hora d’autoritzar unes o altres dins el territori europeu.   La negociació amb les farmacèutiques, la distribució, el preu i les bases dels contractes son desconeguts pel gruix de la població. Cap transparència, o potser sí. Ha quedat molt clar que el menys important era la marca, l’efectivitat o el preu, el que ha tingut més pes han estat les negociacions fora dels despatxos oficials i no s’ha dubtat en desprestigiar  algunes d’elles per convertir la distribució i la compra de noves vaccines en una guerra comercial i de pressió pels països productors.

    Segueixo pensant que ha estat i segueix sent un despropòsit tot el que està relacionat amb la gestió de la pandèmia, però dilluns vaig posar el meu braç per rebre la segona dosi i contribuir d’alguna manera a allò que diuen que pot ajudar-nos a sortir d’aquest malson col·lectiu.

    Àngels Esteban Rodríguez

    La Guerrilla Comunicacional

    Perfiles en Redes Sociales