• Català
  • Español
  • Bé, no sóc cambrer, treballo de cambrer, sóc classe treballadora i, encara que no ho sembli, sóc persona.
    Amb aquesta pandèmia, les treballadores d’hostaleria hem hagut d’escoltar alguns empresaris (repeteixo, alguns) dient que no troben gent per treballar i que “la gent prefereix cobrar l’ajut i estar-se a casa sense fer res”. Per això estic enfadat, per això sóc un treballador emprenyat. De veritat algú pensa que la gent podem sobreviure amb l’ajut de 425 euros i escaig? No serà que les condicions de sous i treball que s’ofereixen són indignes i explotadores i la gent ha dit prou???
    Dic això perquè les persones que treballem en l’hostaleria (podríem generalitzar-ho a totes les feines anomenades “cara al públic” com comerços, etc…) ho fem en condicions de treball extremadament precàries, tant de sou com d’horaris i això no és reconegut ni rectificat per les empreses ni pel públic al qual atenem. Segurament molta gent no ho sap però en el nostre sector es paguen alguns dels sous més baixos, es treballen més hores que enlloc sense ser remunerades ni intercanviades i es menyspreen els drets de les treballadores amb molta assiduïtat. I ja no parlem si es tracta de dones, persones migrants, les més joves, les racialitzades o la gent amb més necessitats, a qui s’explota de manera abusiva.


    Les treballadores de l’hostaleria tenim, horaris com totes les treballadores de tots els sectors. Per què, llavors, se’ns exigeix allargar aquest horari i no se’ns reconeix el dret a plegar de la feina a l’hora que ens toca?. Potser tothom pensa que no tenim famílies, que no tenim vida més enllà de les taules de les terrasses, de les barres de bar, de les cuines i salons de restaurants??? Tots els que treballen en altres sectors serien obligats per empreses i públic a allargar els seus horaris sense un motiu realment important??? Seríem capaços de menysprear a un dentista, un advocat, un paleta per no allargar el seu horari com es fa amb les cambreres, cuiners, barmans etc???

    Tampoc trobem en cap dels nostres contractes cap apartat on es digui que hem de ser simpàtiques, ni que hem d’aguantar que ens tractin malament, allò de “el client sempre té la raó” és una maleïda
    fal·làcia que s’ha fet llei. Quan es té raó, es té, i si no, doncs no. I punt. Les cambreres (i les cuineres i altre personal del nostre sector) som treballadors que fem una feina a canvi d’un sou i no hem de fer més sacrificis (tampoc menys) que qualsevol altre treballador. Les que treballem en zones turístiques no gaudim de caps de setmana, mai podem fer vacances a l’estiu i si, a més, som d’aquestes zones turístiques, no tenim dies festius si l’empresa decideix que no ho són. Sabíeu que en aquest sector s’estan pagant, en algunes empreses, les hores a 3 euros o menys?. Sabíeu que s’ofereixen feines de 10 hores diàries (o més), amb només un dia de festa i sense compensació d’hores extres per 800 euros?. Sabíeu que inclús es demana donar-se d’alta d’autònom per treballar com a cuiners, cambreres etc….?
    És molt comú justificar la precarietat d’aquest sector amb frases com “aquest negoci és així” o “se sap quan s’entra, però no quan se surt” i això no és així. Les treballadores de l’hostaleria tenim drets i moltes vegades no els defensem perquè no coneixem quins són. L’autodefensa i l’autoorganització s’aconsegueixen amb l’acció col·lectiva i aquesta ve donada per exemple, per l’acció sindical.


    Companyes, defensem-nos, defenseu-vos, organitzem-nos, sindiquem-nos. Empresaris: compliu les vostres obligacions amb les treballadores.Al públic en general…. si us plau, respecteu-nos, som classe treballadora igual que vosaltres.
    Per acabar, una amenaça….. sí, sí, una amenaça:
    Com deia el meu avi… “Quan guanyin els meus”, instauraré l’obligatorietat de treballar en un ofici “cara al públic”, sobretot a l’hostaleria, al menys un mes en el període vacacional, perquè tothom s’adoni de la duresa d’aquesta feina i que no tothom val per portar una safata plena de begudes, gestionar un menjador o cuinar per a un munt de persones.
    Avisades quedeu……

    Carles Estríngana

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Perfiles en Redes Sociales