• Català
  • Español
  • Read Time:7 Minute, 33 Second

    Una sèrie de 12 articles de Sebas Parra del llibre La força del coneixement, Mai Garcia Breton i Sebas Parra, La Guerrilla Comunicacional. Girona. Novembre de 2020 que es publicaran cada divendres.

    — Salvador Sunyer Alcalde de Salt del 24 de maig de 1983 al 25 de maig de 1991. Cronista Oficial de la Vila de Salt:

                «Al mateix any era creada la meritòria Escola d’Adults, degana de les nostres comarques, sota el guiatge caparrut i perseverant de Sebas Parra. Les vicisituds per què ha passat aquesta escola des de la seva fundació (ha celebrat fa poc el vint-i-cinquè aniversari) no tenen fi ni compte, són una veritable odissea». [A la vora del camí. Salvador Sunyer i Aimeric. CCG Edicions. Girona, desembre 2002, p. 286]

                «Sebas, avui l’única promoció educacional seriosa de Salt, amb cara i ulls, amb un programa i una línia, és l’Escola d’Adults.

                Sé que ho devem a l’equip però sé també que l’equip es fonamenta en un home cartesià, rigorós, incansable, tenaç, poeta, home de bé i home d’esperit que es diu Sebastià Parra… Gràcies per tot, gran amic; gràcies en nom del poble! Per molts anys!». [Targeta Alcaldia de Salt, 10 de setembre del 2005]

    — Xavier Besalú. Vicedegà de Magisteri. Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG: «L’esperança vençuda – L’Escola d’Adults de Salt, víctima d’un abús de poder

                1. Aquest curs, l’Escola d’Adults de Salt fa trenta anys; trenta anys de servei al poble, com els agrada dir. Però en aquest cas és prou sabut que no es tracta d’una frase feta, sinó d’una opció conscient, que l’ha fet diferent de la majoria de les escoles d’adults i que l’han convertida en un símbol per a molta gent, tant a Catalunya com fora de Catalunya, del compromís amb les capes fràgils de la societat, de l’educació com a instrument insubstituïble d’alliberament personal i social, de la lluita no violenta per una societat més lliure i més justa.

                2. El professor Sebas Parra n’ha estat, des dels seus inicis, primer la seva ànima i, més endavant, un cop reconeguda i oficialitzada l’existència de l’escola, el seu director i el líder d’un equip que sempre ha anat un pas més endavant que les normatives administratives i que ha treballat des de fa temps amb un projecte educatiu i social sòlid, potent i arrelat profundament en la realitat del poble de Salt. Així ho han reconegut tant l’Ajuntament de Salt (atorgant-li el premi Tres de Març), com el col·lectiu professional (atorgant-li el premi Mestres 68).

                3. De dimissions, n’hi ha de diverses classes: hi ha les dimissions irrevocables, de la persona que creu que ha perdut la confiança dels qui l’han elegit o nomenat, o que simplement considera que no ha de continuar fent la feina que feia; i hi ha també les dimissions que es presenten com a estratègia per reivindicar o negociar allò que per les vies ordinàries no hi ha manera de plantejar o d’aconseguir. En Sebas Parra, des de fa molts anys, ha utilitzat el seu bagatge professional i la seva força moral, quan ha percebut que no hi havia manera que les coses avancessin o que els problemes s’afrontessin, per presentar la dimissió com l’estratègia última per poder visualitzar i resoldre les situacions injustes que es deixen podrir o no es volen resoldre.

                4. El Departament d’Educació del govern català fa poques setmanes ha acceptat la dimissió que havia presentat el director de l’Escola d’Adults de Salt, ha destituït el seu equip i n’ha nomenat a dit un de nou, sense ni tan sols consultar el claustre de professors o les persones adultes que omplen de vida el centre; és a dir, els usuaris del servei. Sabien que era una dimissió que el que pretenia era resoldre d’una vegada el que eren problemes estructurals que s’arrosseguen des de començament de curs i que ja havien generat cartes, notes de premsa, amenaces i descontentament.

                5. Optar per la destitució ha estat un acte de força, un abús de poder, que ha volgut enterrar no només una trajectòria encomiable, sinó també un símbol important de l’educació a les comarques de Girona. Que aquesta decisió l’hagi presa un govern que s’autoanomena catalanista i d’esquerres deu ser només el penúltim exemple d’una acció de govern cada dia que passa més desconcertant i decebedora, que s’abona amb els qui considera súbdits i que es mostra servil amb els qui han remenat les cireres fins ara. En l’àmbit educatiu s’han fet moltes coses bones aquests dos anys, però en algunes d’importants (per exemple, posar fre a alguns concerts educatius absolutament injustificables o donar consistència a una educació d’adults realment pública i a l’abast de tothom) el més calent és a l’aigüera. Si una de les mostres de la seva acció de govern ha de ser l’extirpació d’una veu crítica però eficient i complidora, francament estem ben arreglats: el que no havien aconseguit 23 anys de governs de dretes, profundament hostils a moltes de les iniciatives que naixien de l’Escola d’Adults de Salt, ho ha dut a terme aquest govern pretesament sensible a les necessitats dels treballadors.

    6. Finalment, que aquesta destitució hagi pogut passar sense que un clamor en demanés comptes, no és sinó un símptoma de la desmobilització social i política que notem en tants altres àmbits; que aquest acte essencialment autoritari no hagi commogut tantes complicitats teixides al llarg de molts anys deu ser una prova inequívoca que el cansament i la vellesa han vençut l’esperança. [El Punt, 6 de maig del 2006, opinió]

    — Paco Jiménez,degà de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, Pere Soler, director del Departament de Pedagogia de la UdG i els tres exdegans: Ignasi Vila, Quim Pèlach i Salomó Marquès:

                «Suport a Sebas Parra – Fa pocs dies rebíem la notícia de la destitució del director de l’Escola d’Adults de Salt. Posteriorment ens hem assabentat que en aquesta “remodelació” hi entra també el cap d’estudis, de manera que tant Sebas Parra com Joan Colomer, ambdós professors del Departament de Pedagogia de la UdG, deixaran de treballar en aquesta escola i aquest municipi. Evidentment, la nostra sorpresa i indignació han estat molt grans. Coneixem de primera mà el treball educatiu, social i comunitari que des d’aquest centre educatiu modèlic s’ha dut a terme per tot el municipi de Salt.

                Coneixem el seu bagatge pedagògic i la seva pràctica educativa crítica i compromesa a favor dels que més ho necessiten, i denunciem públicament que les diferents instàncies polítiques i administratives no hagin tingut el tacte i la professionalitat suficient com per comprendre el valor del treball que s’ha realitzat, i hagin trobat com a única alternativa possible l’acabament d’un projecte singular i reconegut en molts sentits.

                Dissabte passat, 6 de maig, el professor Xavier Besalú publicava a El Punt l’escrit titulat “L’esperança vençuda”, en què denunciava de manera contundent aquest abús de poder i lamentava que aquestes actuacions provinguin d’instàncies de govern anomenades progressistes.

                Els sotasignats volem manifestar públicament que estem d’acord amb la totalitat del contingut de l’esmentat article i que donem tot el suport que calgui a la persona i al projecte educatiu impulsat i liderat pel mestre i company Sebas Parra.

                Pensem que l’administració hauria d’impulsar les innovacions que fan progressar tot el sistema educatiu i, per tant, trobar la manera de tractar amb la diferenciació que fes falta l’experiència d’aquesta escola d’adults. Ens neguem a acceptar que l’esperança, també hagi estat vençuda. [El Punt, 13 de maig del 2006, opinió]

                Quinze anys després: gràcies, moltíssimes gràcies.

                Res més a dir.

    Del capítol 9, La defenestració de l’equip directiu de Salt i la futura solitud de Girona.

    Més articles de

    Sebas Parra