• Català
  • Español
  • Read Time:5 Minute, 32 Second

    Com és habitual, la majoria de festivitats i tradicions tenen uns orígens i antecedents complexes, mixtes i difusos. No podíem esperar que la Castanyada fos un cas diferent. Intentar cercar informació sobre aquesta tradició i desxifrar-ne els orígens és tot un repte. Però hi ha una sèrie de punts en comú que podem destacar i que ens poden ser d’allò més profitosos per treure’n algunes idees que ens poden guiar.

    Però, per què pot ser interessant parlar dels orígens de la Castanyada i els panellets? A totes les cultures hi ha disputes per l’hegemonia i el control de les tradicions. Definir què és allò tradicional, i què no ho, és una forma de definir privilegis, control social i poder. La cultura també són relacions de poder, i en el cas de la cultura catalana, com a camp de batalla de disputa política permanent, ens trobem un espai cultural minoritzat, maltractat, històricament prohibit i perseguit, que esdevé extremadament sensible a les comercialitzacions mercantils d’altres tradicions importades d’altres indrets.

    No obstant, si alguna cosa defineix la cultura catalana és la capacitat d’integrar tradicions i patrimoni cultural d’altres llocs i fer-los nostres. Ser una cultura i una terra d’acollida, que rep i dóna a tothom que hi vulgui ser. Un lloc on tothom es pugui fer casa seva amb el seu esforç; casa seva, o casa nostra si és que hi ha, cases d’algú. 

    Aleshores, en el cas que ens trobem de cercar els orígens de la Castanyada, la podem trobar òbviament relacionada a les festivitats d’ofrena als difunts i culte als déus i divinitats de la mort. Aquestes celebracions i cultes es produïen al moment central de la tardor, quan l’època estival estava acabada i el pas cap a l’estació hivernal es feia absolutament inexorable. Coincidint amb el que ara és finals d’octubre i principis de novembre, la naturalesa mor i la idea inevitable de la mort és fa més forta que mai. Certament, la religiositat cristiana i l’església romana van saber aplicar una cosa que ja feia molt bé l’Imperi Romà: apropiar-se i sacralitzar allò que li era útil de les cultures que assimilava. Així doncs, igual que les festes de tardor de la collita romanes i llatines van ser cristianitzades, les festes cèltiques de la mort (també a la tardor) van ser sacralitzades i incorporades al calendari litúrgic de tota Europa.

    A l’Alta Edat Mitjana, diversos papats van anar configurant aquest procés assimilador de la cultura cèltica fins a consagra el “All Hallow Even” o, el que era el mateix: la vigília de tots els Sants. Aquesta manera de designar la vigília va anar evolucionant fins esdevenir, pels pobles anglosaxons, el contemporani Halloween que ja apareix en ple segle XVI. És interessant saber que quan ens estan parlant d’aquesta festa anglosaxona, això no deixa de ser un bumerang religiós que ens torna segles després. De fet, abans de la colonització hispànica, a Mèxic, aquesta festa Azteca se celebrava al principi d’estiu; però més tard, la festa va ser traslladada a finals de l’octubre i 1 i 2 de novembre per fer-la coincidir amb la festivitat cristiana de Tots Sants. A això ens referim quan parlem de la capacitat de les esglésies i les religions de colonitzar i adaptar les festes paganes i/o populars a les del seu calendari litúrgic. 

    D’altra banda, tant castanyes com panellets també es van popularitzar a les contrades dels Països Catalans com una ofrena al morts en forma de pans petits dolços (panets o panellons) i castanyes regades amb vi dolç com a recompensa dels campaners que picaven sense parar per a recordar a tota la població cristiana la importància de resar pels difunts en aquelles dates.  Aquest costum es va popularitzar especialment al segle XVIII fins a estandarditzar-se les castanyeres i els panellets. Referència a part val la pena destacar gastronòmicament la fórmula dels panellets que no deixa de ser un dolç que en origen es produïa amb ametlles i un alt contingut en sucres que el fan assimilable a altres postres de rebosteria que hi ha al llarg de la Mediterrània, especialment en països àrabs. 

    Podríem estar buscant més referències i més antecedents. Podríem omplir pàgines i pàgines d’història i etnografia. Però el que resulta d’allò més evident és que la festa de la Castanyada té múltiples orígens i veu de múltiples aportacions. No obstant, malgrat que la seva popularitat va anar molt lligada a la litúrgia cristiana, aquesta tradició ha sobreviscut fins els nostres dies perquè el poble se l’ha apropiada. I ara, la festa apareix desposseïda de tota fe en divinitats i de tot pes religiós. Tant és així que si cada cop hi ha menys gent cristiana i creient, i si la tradició de la Castanyada fos només restringida al fet religiós, aquesta festa estaria desapareixent i no hi hauria tants laics que la practiquem. És per això que la major part de la societat de tradició laica seguim defensant i sentim aquesta festa com a molt nostra.

    La irrupció de tota la tradició anglosaxona entorn al Halloween, amb les disfresses i la demanda de dolços, lluny d’enriquir la nostra castanyada, la pot desdibuixar. És interessant que als Països Catalans coneguem altres tradicions i sapiguem què passa en altres països. Fins i tot pot ser enriquidor incorporar disfresses i dolces transaccions durant aquells dies. No serem nosaltres qui digui que no és divertit disfressar-se i transgredir estereotips socials com passa amb el Carnestoltes. Però incorporar acríticament una festa promocionada pels grans lobbies comunicatius i pel bombardeig constant de l’imperialisme cultual ianqui que ens arriba gràcies a Hollywood, no és la millor estratègia. 

    Ens podríem plantejar si podem rescatar i integrar molts dels costums que inclouen aquest Halloween. De fet segur que essent tant catalans com som, la barreja i mestissatge que ens caracteritza, ens ajudarà a aconseguir algun tipus de sincretisme perfecte que enriqueixi la Castanyada. Però igual que el Halloween va anar perdent el seu component religiós, o el dia dels morts a Mèxic transcendeix enormement les litúrgies sagrades catòliques, al Països Catalans tenim castanyes a la tardor, pinyons per fer panellets, moscatell per beure, i molta festa sense que ningú hagi de renunciar a les seves tradicions. 

    Podem continuar fent el culte als nostres difunts sense haver de passar per cap missa ni església. Podem disfressar-nos i celebrar la Castanyada menjant panellets i castanyes. 

    Cristian Cortes i M Àngels Esteban

    1 de novembre 2021