• Català
  • Español
  • Tengo algo que contarte

    Correspondencia entre dos mujeres

    Fa uns anys, en un viatge de La Guerrilla Comunicacional a l’Havana, plantejat més en forma didàctica que de brigada conseqüent, algunes vam poder visitar aquesta preciosa ciutat, nomenada l’any 2016 com una de les set ciutats meravelles del món modern per la fundació suïssa New7Wonders. A més de visitar la ciutat, els objectius eren aprofundir en la història recent de Cuba, els seus últims esdeveniments i compartir amb cubanes i cubans tot allò relacionat amb el modus vivendi de l’actualitat cubana. En aquest viatge es van conèixer les dues dones que us volem presentar, l’Havanera i la Vicentita.

    l’Havanera
    Es reconeix a si mateixa que estava predestinada a néixer i viure en aquesta meravellosa ciutat. Dona culta i alegre, conscient de les dificultats que li han tocat viure al seu país, a causa d’aquest bloqueig genocida que han tingut, i que continuen tenint, per part de l’imperi que ens domina a la resta dels éssers humans a força de Coca Cola i bombes: els Estats Units d’Amèrica de Nord.
    L’Havanera recorre els carrers de la seva ciutat sabent de la important història que hi ha sota els seus peus, assaborint el dia a dia de les «capitalines» i els «capitalins», que converteixen aquesta ciutat en el pulmó del Carib. Ella treballa amb joves per construir aquest futur en girant la cantonada i li encanta banyar-se en el que anomena la seva “petita Costa Brava”, un trosset de les Platges de l’Est, a les afores de l’Havana. L’Havanera envia a Vicentita les seves cròniques, les seves reflexions, les seves vivències, a manera de correspondència epistolar, al temps que a nosaltres ens servirà per conèixer de primera mà el que els mitjans de comunicació mai no ens expliquen: la veritable realitat cubana.

    la Vicentita
    Com a sortida d’una vinyeta de Forges, l’Vicentita és una dona nascuda a La Manxa, on un Quixot es donava cops de cap amb els molins. Però els camins de la història la van portar a fer la seva vida a Salt (Girona). Comparteix amb l’Havanera això de ser culta i alegre. Tot i que la característica principal que veiem en la seva radiografia és l’amor pels altres sense demanar res a canvi.
    La Vicentita és infermera, cura ferides físiques i, sense ella saber-ho, psicològiques. I pertany a aquest grup, mal reconegut, que tota població necessita, el de les persones imprescindibles, aquest grup que aconsegueix que en una ciutat tot flueixi en sintonia. Aquest podria ser un dels encerts de Salt, el tenir gent com ella ha fet que en aquesta petita ciutat convisquin tantes diferències culturals i religioses. Des de Catalunya, La Vicentita té molt a explicar a la Havanera, a més de compartir les reflexions de la caribenya. Les seves opinions i reflexions seran tan necessàries per a l’Havanera com per a nosaltres, ja que de vegades la bena que ens posem, o que ens col·loquen, en els ulls no ens deixa veure la nostra pròpia realitat.

    Aquestes són les dues dones que van iniciar un camí epistolar. Les separa la distància però els uneix el cor, aquest mateix a què li cantava Silvio en una de les seves meravelloses cançons en què ens explicava com paria l’era. Nosaltres ens convertirem en lectores anònimes, en testimonis principals d’una comunicació entre dues dones que tenen molt a dir-se, i dir-nos, que tenen molt a compartir. Estem segures i convençudes que d’aquesta relació totes vam guanyar.

    No et perdis les seves cartes, que anirem publicant a mesura que elles les vagin enviant.

    [LGC va editar en 2018 el llibre Tengo algo que contarte. Correspondencia entre dos mujeres ISBN 978-84-09-03453-6 amb les 24 primeres cartes intercanviades entre l’agost de 2016 i l’abril de 2018. L’edició està exhaurida després de 24 presentacions]

    Perfiles en Redes Sociales